Mira que n'estic de lluny.
Kilòmetres.
I que en fa de temps que no et sento.
I ara i aquí,
et porto a dins.
Suco la torrada amb mantega,
em guardo un sobret de sucre,
agafo tres forquilles.
Potser és el vaixell on ara dormo
que em recorda la nit, llarga,
sense son,
de quan vam travessar l'Adriàtic.
Quan has navegat
hores i hores
pels mars i els rius que et configuren a tu amor
ja no saps quin viatge fas.
Aquell, m'agradava.
I molt.
