...pessigolleig...

El pessigolleig m’arriba pels peus i tot.

M’enganxo a la cadira.

Tanco els ulls i mil serpents

barallant-se esveradament,

gairebé m’ennueguen.

I l’únic que desitjo

és el bes,

desfer-me i embassalar-me.

I que sadollis la teva set.

Pensant-ho,

estiro el coll enrere

i esper la mossegada

infecta de verí.

Ploro, ploro, ploro.

Vessa el desig.

No puc més

Tinc por de no morir.

HAS SENTIT LES CAMPANES

Has sentit les campanes.
El batec del cor d'aquesta casa.
Les mans a la terra,
els ulls a les muntanyes.

Ets u amb el paisatge.
Formes part del tot.
Si el tot t'abraça,
no pots pensar-te sol!

I si quan es fa de nit
vols companyia,
tanca els ulls i evoca els llits
on has amat, la vida.
(mcr)

EL DESIG ÉS ÏTACA, EL CAMI, EL PLAER

SI

El desig és Ítaca.

El camí, el plaer.

TINC EL CAP BUIT

I EN CANVI L’ESTÓMAC PLE.

DEIXEM DE PARLAR DE PESSIGOLLES.

ÉS LA INCERTESA.

NO ESTÀ ESCRIT A CAP PAPER,

EL VOL DE LES PAPALLONES.

EM DEIXO ENDUR PER TU,

MÚSICA.

AIXÍ ATRAPO COM PUC,

EL VOL DE LES NOTES.

RENTO ELS LLENÇOLS

DE PARAULES I FLUIDESA.

L’ARA ÉS INTENS,

EL DEMÀ, FUGISSER.