He pensat
en la mort!
He pensat
en la mort, de fet hi penso
encara, i amb
ulls serens ben oberts.
Que res s’escapi
d’aquest temps donat,
ni la llum
que es sedassa per l’escletxa.
L’insomni
fet de pors i desconsol.
Sobrevivim
pels secrets rebregats
llençols, d’un
llit en préstec caducat.
I qui en defuig
acaba entrebancant-se.
Dormint,
l’esgarrapada del dolor,
Intensament,
com llàgrimes de pluja
veu
inundar-se de fang l’embornal.
No hi ha
cap més plor en l’ànima del somni.
Qualsevol dia
pot ser una mentida,
I el cant
d’amor es convertit en costum.
Vivim en un
món de murs maldestres.
A cops, escollim
no escollir la vida.
