...el gest, com el de posar-se un jersei i
empentar la màniga cap a l’espatlla, la desfeia com un glaçó,
i mentrestant se’l
mirava s’anava fonent de mica en mica, per acabar al terra feta un bassal
informe, domable
...aleshores ell s’ajupia amb dolcesa l’agafava suaument i ella
anava prenent forma altra vegada
i en aixecar-la a poc a poc ella tornava a intentar ser ella
... semblava
talment una ànima desmaiada que només en
els seus braços potents es podia aguantar
...l’un a la cintura i l’altra a l’esquena,
abans no es tornés a doblegar
…i en besar-la li tornava la consciència per uns
instants, eterns
... no es refeia de tant desig…
