dilluns, 15 de maig del 2017

...no diguis res...

Não digas nada!
Nem mesmo a verdade
Há tanta suavidade em nada se dizer
E tudo se entender —
Tudo metade
De sentir e de ver…
Não digas nada
Deixa esquecer

Talvez que amanhã
Em outra paisagem
Digas que foi vã
Toda essa viagem
Até onde quis
Ser quem me agrada…
Mas ali fui feliz
Não digas nada.

Fernando Pessoa, in “Cancioneiro”

No diguis res.
Tant se val si en tens moltes ganes.
Què pots dir que no se sàpiga.
Que no sigui res més que pregonar al vent
El que ja saps,
de tu

No diguis res.
Respira en silenci, ben endins.
Cèl·lules i ànimes
faran diàlegs de pau
que no sap ningú,
ni tu.

No diguis res.
S’esdevindrà una altra mirada,
i com un astor voleiant pel blau
et veuràs petit
havent, ja, mudat les ales
Un,

 tu.

a l'avi

Busca bressolar-se
al gronxador del pati,
la vellesa.
Recorda en el bransoleig 
la primera llum,
en néixer.
Evoca a cada empenta
ferides de guerra,
i somriu.

L’ara és la vida.