Em provoques amb totes les de la llei. Ja m’entens. Em sento vulnerable quan m’afalagues. Quan dius que comptes amb mi per escriure quatre ratlles a títol de conte eròtic o novel·la, quan dius que no sóc “normal”, quan escrius entre parèntesis els teus pensaments per fer sortir de mi la part més tafanera, quan vols parlar amb mi de temes que no pots parlar amb d’altres. Em provoques.
Avui per exemple. Ho saps. Hi ha dies que un està més tou, més sensible, més sentimental. La majoria de vegades no se sap el perquè. I avui per exemple, ho saps, perquè ja em comences a conèixer, que jo tinc un dia d’aquests.
Hem parlat de sexe, d’orgasmes, de masturbació, de sexe en grup, del què ens agrada, de les nostres fantasies. No sé a tu, però això m’ incrementa tant el desig que només penso en l’orgasme. Bé, no és ben bé en l’orgasme, sinó el camí, el trajecte, amb les seves parades, les seves pujades, les seves baixades, entrebancs, imputs inesperats.
Em provoques amb totes les de la llei. Ja m’entens.
Avui per exemple, ho has notat fàcilment. Estic sensible. Tant que quan em convides a dinar no em veig en cor d’arribar amb prou temps per compartir sexe amb tu. Només penso en mi. És el què té el plaer. Egoista. Avui és un dia d’aquells en què sóc tota sexe. En cos i ànima.
He deixat el teclat des d’on hem parlat aquesta estona. Sé on vaig. A vegades no és tan difícil saber on vas, qui ets, com ets. Avui sóc tota sexe.
Em trec la roba, m’assec al llit, obro el calaix de la tauleta i en trec el meu Consolador. No té nom propi. No és la meva intenció substituir-lo per noms i cognoms.
Li poso una mica de lubricant. L’engego. M’agrada que vibri de pressa. No en tinc mai prou. L’agafo dirigint-lo a la vagina. No sé si és l’empremta que deixa el plaer, però ja estic anticipant la sensació, les sensacions. Penetra amb entitat pròpia . La seva forma em va directament amb punt g. M’encanta. M’hi estic una estona. Tot i així encara m’agrada més fer-lo entrar i sortir. I encara més acostar-lo al clítoris. Un clítoris amagat en principi i que es va enarborant a mesura que nota la proximitat de la vibració.
Jo també ho sé que estic especialment bullent, em noto fins i tots les bombolletes dins meu. Ho sé, i des del primer contacte amb el vibrador el viatge al plaer ha començat. És com una cursa de velocitat. Cada vegada més a prop. La respiració alterada, saps que arribes. Ho veus a venir. Ja fa estona que crido, somico. Indescriptible l’arribada a la meta. Tot i així segueixo corrent, és ample el plaer, i dolç, i tendre. Ploro avui també. Com gairebé sempre.
El plor es va apagant. És tanta la delícia que per tot brolla plaer. Les llàgrimes. Les de dalt i les de baix.
M’estic una estona assaborint la calma.
Avui per exemple. Ho saps. Estic molt sensible. Tant que ara explicant-ho tot, em torno a sentir voluptuosa.
