dijous, 31 de març del 2016

...robando palabras a los periódicos 2...

ROBANDO PALABRAS A LOS PERIÓDICOS 2
10 desvalorizar
9 esclavizar
8 explotar
7 golpear
6 abusar
5 vejar
4 mata
3 mat
2 ma
1 m
Hasta que la muerte nos separé
y la muerte los separó.
 A otras esposas se debieran
los maltratadores, a otras esposas, otras
a base de fragua y metal ardiendo.
“La golpea con una botella vacía, vacía
de afecto, ternura, comprensión.
A menudo negros los ojos, los ojos
despojados  de azul.
Cinturones, cables de televisión azotan, azotan
el cuerpo , el alma y hasta el aliento, azotan.”

No te calles, denúnciale.

Rechaza.
Revélate.
Redímete.
“Incluso, una vez, la arrojó a un arbusto. Un día consiguió escapar”.
Sumar voces, nuevas voces respetadas,
y lanzar a todos los rincones de las conciencias el quejido:

NOS QUEREMOS VIVAS.

...robando palabras a los periódicos 1...

¡José Emilio Pacheco, te oigo la voz y la siento!
mcr

Todos los profetas armados han triunfado:
todos los desarmados han perecido.
 Maquiavelo

ROBANDO PALABRAS A LOS PERIÓDICOS

Así está la milenaria
ciudad de Palmira tras la batalla.
Tecnología punta con un dron muestra
la ciudad de Palmira
                                   (  ciudad de las palmeras datileras, oasis en el desierto,
encrucijada privilegiada.
Perla del desierto, la llamaban)
arrasada tras el paso del califato,
por la ignorancia y el fanatismo
de hordas alimentadas por el rencor.
Lloran Alá y Mahoma por cada bala,
por cada impacto en la memoria y las vidas.

Por los aires, el Templo de Bel, el Arco del triunfo,
el templete de Bal Shamin,
desvanecen 2000 años de ayeres.

Entre dos colosos,
Partia y Roma en el pasado.
Entre oriente y occidente, ahora.

Renacerás de la muerte,
si la muerte se aleja y se funde en la nieve.


diumenge, 6 de març del 2016

..ja hi hem quedat...nua

Ja hi hem quedat.
Nua,
em poso d’esquena per no a no veure’t els ulls
M’estiro.
Sento les passes acostar-se’m.
Feta crisàlide,
em resguardo del desig
de dits i mans, de pell
i de tu.
Cada mil•límetre quadrat de pell
que em protegeix i m’aïlla del món,
ara, expectant, vigilant,
del quan, del com i de l’on
s’esdevindrà el primer toc.
Sembla etern l’esperar, ho sembla.
En un gest que no veig
es consuma el tacte.
S’esfumen les pors.
I a volar, papallona!

divendres, 4 de març del 2016

...nua de paraules...

Nua de poemes,
vesteixo paraules
(amb)de carícies.
Estim, per teles de gala,
onades emblanquinades.
De blau,
trossos de cel amb retalls de cotó,
i botons de plata.
A cops,  llanço la veu
amb força a l’aigua calma.
A l’altra banda del món
saben de mi, nua,

per les onades.