Nua de poemes,
vesteixo paraules
(amb)de carícies.
Estim, per teles de gala,
onades
emblanquinades.
De blau,
trossos
de cel amb retalls de cotó,
i botons de plata.
A cops, llanço la veu
amb força a l’aigua calma.
A l’altra banda del món
saben de mi, nua,
per les onades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada