Em desperto amb paraules a la boca
tan debò sabéssim on s’amaguen.
Les esperaríem amatents rere alguna barricada
i les atraparíem amb frisança.
diumenge, 31 de gener del 2016
...és tan fràgil la vida...
És tan fràgil la vida!
Entres a la fortalesa de la nit.
Humits de boira besen els llavis
amagats sota els balcons
de carrers estrets.
Teixeixes diàlegs
de mirades
folles, delirants,
àvides d’enteses
mans.
Mires de vendre’t
l’ànima,
per no morir jove, ni pobre,
ni sol.
...gràcies lluna...
Gràcies lluna.
Fabricant
d’extravagants i maniàtics
cercant promeses,
idil·lis inabastables
d’altres galàxies.
La fam, la por,
els èxodes de milions de cames,
són aquí, terra inhumana.
Meteorits,
cicatrius d’impactes.
Poma del paradís,
fruita macada.
Arrenca’ns la consciència.
Potser així, sabrem qui som.
dimarts, 12 de gener del 2016
Com ens hem distret d'aquesta manera!
Carles
Puigdemont ha estat escollit com a 130è president de la
Generalitat
amb
el suport de 70 dels 135 diputats -dos per sobre la majoria absoluta-,
63 vots en contra i
2 abstencions
Com ens hem
distret d'aquesta manera!
No vull ser ni
fer de profeta.
Tanmateix,
ja no queda
brúixola moral que assenyali el nord.
El cel és el
límit.
Les certeses
abolides.
Homes vestits de
nina de goma.
Ens empassem la
fosca
i vomitem udols
de llop enrabiats .
Em costa bellugar-me
dins l’enrevessat entramat
dels circuits que
formen les neurones.
La targeta de
memòria ja està plena.
La ciutat, acaba
anant-se’n a dormir amb qualsevol.
Quan em mori
passeja la meva ànima pel carrer.
Procura la
solitud,
i la fosca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)