divendres, 16 de novembre del 2012

...qui ha dit que una ejaculació és el més sublim del sexe...



…quan es masturba, ella no té temps de pensar en res ni en ningú…es concentra talment que només existeix ella…un amb si mateix…però avui li ha passat pel cap una llambregada amb nom i cognoms…potser perquè no fa res va desfer els llençols amb ell…o ves a saber per quins insondables camins de la ment se li ha aparegut allà, assegut…amb el puret a la mà…esperant-la...
...avui sembla com sempre però no ho serà...ella  parla i parla, això sí, com sempre, explicant-li  fets i successos de l’estiu que acaba de passar... ell se l’escolta pacient...sap que aquesta vegada, més que cap altra, ella necessita que l’escoltin...que la mirin atentament...sap que cal donar la ma a les paraules que li van sortint de la boca,  de la llengua que després es trobarà...
...ell  se li acosta amb especial dolcesa...ella, més vulnerable que mai,  li  demana una abraçada ben forta...una carícia immensa...i ell la besa amb petits moviments humits de tendresa que van desprenent-se mentrestant assaboreixen cada micra de llavi, de llengua, de saliva, de vida...i ella ho sent, ho nota en tota la seva pell....
...ella sent un dolor imperceptible, és el plaer que l’inunda  ...ell es queda parat del que estant provocant les seves mans, els seus petons, la seva saliva...i de cop i volta alguna cosa s’ha fet diferent...sent com mai el petó que ella li fa...fins i tot dubte que sigui un petó...experimenta possessió, penetració de delerós desig que comença a recórrer tots els túnels del seu cos, en una dècima segon, i ho sent múltiples vegades, petits orgasmes esclatant dins seu, com en un castell de focs...
...qui ha dit que una ejaculació és el més sublim del sexe, pensa ell...ara ja no sap res de res...
...s’embranquen, ell i ella, per laberíntiques sensacions i ara sí, la passió per la passió, el sexe pel sexe, el desig pel desig...

divendres, 24 d’agost del 2012

...ella no sap que fa ell quan l'espera...


…ella  no sap que fa ell quan l’espera,  no s’ho pot imaginar...potser s’estira al sofà...o passeja pels voltants de la casa aïllada...o potser fins i tot fa una mica d’endreça...o fa el llit quan sap que no el fa mai, només quan ella hi va... potser treu la pols al llibre de poemes que un dia ella li va comprar i que no agafa mai... potser pensa en l’última vagada que van desfer el llit...ella no en té ni idea... mai hi ha passat més de 12 hores en aquella casa...
...en canvi ell sap perfectament el que ella fa des de que surt del pis fins que aparca sota un dels plataners que  li esguarden la casa ...li ha explicat un munt de vegades...com un ritual...sap que agafa el cotxe i s’atura a la gasolinera...no una qualsevol...compra una coca-cola sense cafeïna i pim’s de xocolata farcides de trufa...amb trenta euros en tindrà  per anar i tornar sense patir... col·loca la llauna en el posa llaunes del cotxe, obra la capseta de les pim’s, prepara el mòbil deixant-lo visible per si de cas i, com sempre, posa el cassette aquell tan vell però tan fidel de música celta... engega el cotxe i, amb una sola idea, la d’arribar, es submergeix en una atmosfera més propera a la fantasia que a la realitat...no pensa en tota l’estona...així li ho sembla...i quan la cinta de cassette està a punt d’acabar, sap que ja ha arribat...que ja no queden pim’s...ni coca-cola...que ja veu el castell...que ja ha aparcat sota els plataners...
 ...potser ell està pendent dels cotxes que passen per la carretera...de fet no en passen gaires, o cap... i quan el soroll d’un motor s’apaga i, abans que ella acabi d’agafar quatre coses i de tancar les portes del cotxe, ell ja surt a rebre-la i  es fan un petó...ni a la galta... ni a la boca...allà, a la comissura dels llavis…
...a ella li fa la sensació de que no es coneixen...de que es presenten per primera vegada...que unes certes reserves impedeixen de tastar-se els llavis només veure’s...la mateixa serenor de costum en el seu posat li donen una benvinguda afable...sap que tot anirà bé...que tots dos tenen continguda una bona dosis de desig tot i que no ho sembli ... xerren una estona, es veuen una cervesa o dues...i passat l’irreverent temps d’aproximació no dubten ni un segon a agafar una ampolla d’aigua abans de pujar les escales que els duran a la quarta dimensió...
...encara que ni ell ni ella traspuen cap símptoma de necessitat imperiosa de l’un cap a l’altra, pugen les escales en calma...entren a l’habitació...es despullen tranquil·lament...deixen la roba ... s’asseuen al llit... es miren amb placidesa, saben que estan a punt d’accionar el botó que els endinsarà a l’abisme insondable del plaer...
... ell li agafa la barbeta amb un petit gest en la mirada... es van aproximant talment com dos imans que experimenten la força magnètica de tot l’univers...i es fan un petó humit, inundat de bavalles...navegaran els llavis en mars encabritats...a punt pel naufragi...ell li lleparà el coll, just en aquell raconet que sap que li agrada...i esperarà amb delit els dos segons  què la pell se li erici de cap a peus...llavors ella despitant de l’agonia plaent que li suposa que tota la pell estigui trempada , l’allunyarà per passejar la  boca per tot el seu coll,  ara estirat i tens per oferir-se millor als seus llavis...
...són les llengües ara les que combaten entrellaçades en el minúscul ring que són les boques...ni ell ni ella hi poden fer res...desbocades ...inundades de plaer...sincronitzades...empàtiques...ja no manen...ni ell... ni ella...ja estan posseïts pels deus...

...ella amb la mà atrevida de prem la cigala que encara resta astorada...nota l’estrebada del cos tens de desig...tot ell es concentra en aquell trosset d’home...i quan nota la trempera s’endinsa en el més profund dels sentits i ella també trempa...espaia el temps...una pausa...una pàgina en blanc entre capítols com en una novel·la...
...llavors ell li retorna l’embat esprement-li els pits amb contundència ... passejant-li la mà afamada per tot el cos...té un destí però s’entreté pel camí...ara els pits...ara l’un...ara l’altra...i de cop i volta quan el cos d’ella s’arqueja oferint el seu paradís a la voluptat ...ell li enclava els dits... amb tota la mà li prem la gropa i els fluids comencen a rajar talment com una font subterrània...la suma d’instants de plaer es fa infinita....
...ella, boja de plaer, s’incorpora i amb la màxima força que li dona aquell estat de pertorbació va i el tomba de boca terrosa i se li enfila al damunt...l’immobilitza ...el cos amb el seu cos i les mans amb les seves mans...és només per a ella...i només pensa en oferir-li el contacte àvid dels seus pits a la seva esquena , del seu ventre al seu cul, de la seva llengua al seu clatell... i s’entreté per assegurar-se que cap trosset de pell no es quedarà sense experimentar aquella delícia dels deus...
...oberta la xona humida li va resseguint el cos...procurant-li plaer i procurant-se’n  amb una masturbació indirecta a través de tot el cos de l’amant...tot està a punt de caramel...ella grimpa per l’esquena  de manera que la seva llengua pugui arribar a la seva boca ...és difícil...però ell fa un esforç per treure la seva amb tanta cobdícia i avidesa que ja no hi res que freni l’envestida...
...ell està al límit de l’abisme...el cor accelerat...com si el proper pas fos tirar-se al buit...només té una idea al cap...posseir-la...penetrar-la...endinsar-se  a l’infern ... però és igual...se la mira sense mirar-se-la...els seus ulls desmesurats estan en una altra òrbita...ja no és ell...i es llança al precipici...follant-la amb vigor i energia...si...si...si...ell s’agenolla...agafa un coixí o dos...li col·loca sota el cul...i sense deixar que la verga surti del clot, l’escomet a batzegades...
...ella obra la boca amb delectança...mou la llengua..l’allarga com una serpent encantada per gemecs de plaer buscant la de l’altre...llavors ell li regala la seva...i s’uneixen per totes bandes...fins i tot fa mal el plaer...i en un cop inesperat ella es troba cavalcant-lo ...talment una amazona ...salvatge i primitiva...i és així, galopant per terrenys inescrutables, que ell arriba al clímax ...a l’insondable abisme del plaer...
...ell encén el puret...ella li xiuxiueja llepades a l’orella ...
...ell se li asseu sobre les cames...la petoneja...li mossega el mugrons...gairebé se li empassa el pit erecte...amb la llengua li ressegueix el ventre, la panxa...i ara...ara li busca el clítoris...el pressiona suaument amb la llengua... el fa sortir enarborat del seu amagatall secret...li prem amb ells llavis tot acaronant-lo amb la punt la punta de la llengua...segueix pacientment i lenta assaborint la menja exquisida...sap que s’acosta l’erupció...la dejecció de laves...de crits...no defalleix en la partida...i segueix...i segueix...i segueix...el crit i l’estrebada el deixen embadalit ...astorat davant d’aquella meravella...
...després ella plora i el metacel s’inunda d’emoció...

...camins de desig...


Això és un experiment basat en la idea de " camins del desig"...

  1. 1.- M’he construït un mapa de trajectes. Totalment aleatori. He fet el supòsit següent: imitat els camins de desig però en comptes de que els objectius fossin destins, els objectius seran paraules. Així aniré d’una paraula a una altra de la manera més directe i fàcil fins a construir una història o text.
  2. 2.- És el primer text i experiment. Intentaré fer-ne d’altres.  Les paraules no les he triat jo, sinó que a través del facebook , diferents persones me les han facilitat.

     1.   Visita
...cada any, quan arriben aquestes dates, ens preparem per anar a visitar, a ca seva, la  tieta...és la tieta de tots i des de petits li diem així, tieta... tant hi fa el seu nom, és la tieta...fins i tots per tots els nostres respectius amics, és la tieta... la tieta, no és fa gran..és la tieta...
15.   Tieta
... durant dos dies no mengem res de res, potser una mica d’arròs bullit, o de pernil dolç... potser algunes torradetes amb formatge...pomes golden que guareixen l’estómac o el preparen per segons quins àpats...és el dia assenyalat i tots estem al voltant de la taula de casa la tieta... la col...la col...com sempre col...
5         Col
...i si només fos col...i si només no només fos col...el sobretaula és etern...ens enfilem en converses que comencen i no s’acaben...i encara sort que algú, amb més memòria que ningú, en algun moment inesperat,  aclama, com aquell que ha trobat un tresor , com ha començat la discussió...
11     Etern
...ens passem la vida, com diu el nostre estimat Lennon...la vida és allò que et va succeint mentrestant t’entestes en fer altres plans”... i llavors, en algun moment sents el batec del cor just a la jugular... i et poses els dits al coll i només pots sentir els colpegis   d’ancestrals tambors executant la teva melodia ...
8         Coll
...i si tens sort i els teus plans no et porten a desequilibrar el fràgil equilibri que hom necessita per estar en pau amb sí mateix, aleshores has encertat... encara que la majoria de vegades els pensaments no paren de lliurar batalles i , a vegades, combats d’esgrima que amb una precisió absoluta fa touché allà on menys t’ho esperes...
3         Esgrima
...no tots els tiradors tenen tanta punteria...bé, potser en el cinema fantàstic...és allà on tots nosaltres ens hem llançat a la pantalla i en un moment màgic de possessió simbòlica ens transmutem en un samurai...bé, no, en el samurai...el millor, el perfecte...i per uns moments podem ser allò que no som i que, en molts casos, ens agradaria ser...
17     Fantàstic
...de fet no tot és tan fantàstic, la majoria de vegades, acabes adonant-te que el samurai no era el més entrenat i que, en un aleteig de papallona, acaba essent el mort...
14     Edifici
... els somnis s’acaben aviat...surt a la pantalla allò del The  End ...i et veus assegut a la butaca d’un cinema... de l’únic cinema que coneixes...del cinema que els teus pares van veure per primera vegada “ Allò que es vent s’endugué”...de l’únic edifici del poble que des del primer dia ha estat un cinema...i de l’únic que expenia unes rosetes boníssimes i una llimonada casolana de cal Jep...
4         Llimona
...ara la gent ja no pren llimonada casolana...mort a les coses naturals!...

20     Navegador
...i és que avui en dia, quan corre el segle XXI, ni prenem llimonada natural ni anem al cinema...seiem davant l’ordinador i naveguem pel món de la informació o de la desinformació... com  això que diuen que  si vas al cinema a veure tal pel·lícula amb una llimona en una bossa de ma, veuràs que aquesta llimona passat un temps s’anirà momificant i no es podrirà durant tota la teva vida...coses de l’energia, de la composició estructural de les molècules...
16     Cèl·lula
...cèl·lula ...del llatí cellula, diminutiu de cella, "petita cambra"...
2         Estructural
...sí, som un conjunt de partícules ben posades, organitzades, relacionades...formant una estructura...formant cèl·lules...em venen al cap els fractals naturals... els núvols, les muntanyes, les onades del mar, les línies costaneres, els flocs de neu, l'electricitat, les fulles dels vegetals o fins i tot la distribució d'arbres en el bosc, el sistema circulatori sanguini...
12     Mar
... ho diu el meu amic: el mar és un mirall que et retorna la mirada... les ones replecs de l'ànima...el veler trenca la línia de l'horitzó...el llampurneig de l'aigua...el mar és un mirall que coneix els teus neguits...tot un silenci possible que mai no arriba...
10     Catarsi
... i en la repetició del so de les mateixes onades convertides en un  mantra natural, so diví i poderós, sents una sensació mai coneguda, una comunió amb el més suprem, on  el jo i el món s’unifiquen en una sola dansa... i el so de les onades emergeix sobre tots els altres sons...ets l’escuma...formes part del seu llenguatge...et purifiques... t’alliberes de totes les passions... l’expulsió dels mals esperits...
6         Diversitat
... és llavors quan ja no importa res, quan el món és vist des de fora, des de lluny...som déus observant la seva obra... i allà lluny, els homes i les dones sublimant els seus desigs...i és així que l’artista crea obres d'art, que l’intel·lectual infon ideals, que l’idealista generat activitat socials, que el mestre transmet la moral, que l’escriptor crea móns paral·lels. Diversitat en la vinya del senyor...
7         Finestra
...i perquè tot plegat depèn del color que portis les ulleres, sobretot en obrir una finestra en un nou dia...
13     Calç
...sobretot obrir una finestra des d’una caseta de Ferreries, on totes les cases són blanques, com l’escuma de les onades, allargant sa mar fins a casa,...cases que cada any són repintades amb calç per espantar el sol, per espantar el dimoni d’estiu, sa calor, el seu foc infernal...
18     Dimoni
...i per espantar la tramuntana triarem el siurell més fort, el més valent, el tòtem més poderós per salvaguardar-nos de tot mal ...el que fa més respecte de tots... el siurell que tinc a l’àmpit de la finestra, el que cavalca damunt un cavall blanc, el que porta un casc amb dues banyes...el guerrer...el triomfador...

19     Castell
… el rei en el seu castell infranquejable…prem el ratolí  sobre els enemics, els  puja el més alt possible i després els deixa anar, així cauen a terra i moriran...no deixa que toquin el castell, si no l’ energia de què disposa disminuirà....com més enemics destrueixi, més diners obtindrà per millorar la defensa i reparar el castell...
20     Ordinador
...és el millor joc que ha comprat la tieta...a l’ordinador del quartet de les joguines hi hem anat a parar tots...ara em tocarà jugar a mi...