…ella no
sap que fa ell quan l’espera, no s’ho
pot imaginar...potser s’estira al sofà...o passeja pels voltants de la casa
aïllada...o potser fins i tot fa una mica d’endreça...o fa el llit quan sap que
no el fa mai, només quan ella hi va... potser treu la pols al llibre de poemes
que un dia ella li va comprar i que no agafa mai... potser pensa en l’última
vagada que van desfer el llit...ella no en té ni idea... mai hi ha passat més
de 12 hores en aquella casa...
...en canvi ell sap perfectament el que ella fa
des de que surt del pis fins que aparca sota un dels plataners que li esguarden la casa ...li ha explicat un munt
de vegades...com un ritual...sap que agafa el cotxe i s’atura a la
gasolinera...no una qualsevol...compra una coca-cola sense cafeïna i pim’s de
xocolata farcides de trufa...amb trenta euros en tindrà per anar i tornar sense patir... col·loca la
llauna en el posa llaunes del cotxe, obra la capseta de les pim’s, prepara el
mòbil deixant-lo visible per si de cas i, com sempre, posa el cassette aquell
tan vell però tan fidel de música celta... engega el cotxe i, amb una sola
idea, la d’arribar, es submergeix en una atmosfera més propera a la fantasia
que a la realitat...no pensa en tota l’estona...així li ho sembla...i quan la
cinta de cassette està a punt d’acabar, sap que ja ha arribat...que ja no
queden pim’s...ni coca-cola...que ja veu el castell...que ja ha aparcat sota
els plataners...
...potser ell
està pendent dels cotxes que passen per la carretera...de fet no en passen
gaires, o cap... i quan el soroll d’un motor s’apaga i, abans que ella acabi d’agafar
quatre coses i de tancar les portes del cotxe, ell ja surt a rebre-la i es
fan un petó...ni a la galta... ni a la boca...allà, a la comissura dels llavis…
...a ella li fa la sensació de que no es
coneixen...de que es presenten per primera vegada...que unes certes reserves
impedeixen de tastar-se els llavis només veure’s...la mateixa serenor de costum
en el seu posat li donen una benvinguda afable...sap que tot anirà bé...que
tots dos tenen continguda una bona dosis de desig tot i que no ho sembli ... xerren
una estona, es veuen una cervesa o dues...i passat l’irreverent temps
d’aproximació no dubten ni un segon a agafar una ampolla d’aigua abans de pujar
les escales que els duran a la quarta dimensió...
...encara que ni ell ni ella traspuen cap símptoma
de necessitat imperiosa de l’un cap a l’altra, pugen les escales en
calma...entren a l’habitació...es despullen tranquil·lament...deixen la roba
... s’asseuen al llit... es miren amb placidesa, saben que estan a punt
d’accionar el botó que els endinsarà a l’abisme insondable del plaer...
... ell li agafa la barbeta amb un petit gest en
la mirada... es van aproximant talment com dos imans que experimenten la força
magnètica de tot l’univers...i es fan un petó humit, inundat de bavalles...navegaran
els llavis en mars encabritats...a punt pel naufragi...ell li lleparà el coll,
just en aquell raconet que sap que li agrada...i esperarà amb delit els dos
segons què la pell se li erici de cap a
peus...llavors ella despitant de l’agonia plaent que li suposa que tota la pell
estigui trempada , l’allunyarà per passejar la boca per tot el seu coll, ara estirat i tens per oferir-se millor als
seus llavis...
...són les llengües ara les que combaten entrellaçades
en el minúscul ring que són les boques...ni ell ni ella hi poden fer
res...desbocades ...inundades de plaer...sincronitzades...empàtiques...ja no
manen...ni ell... ni ella...ja estan posseïts pels deus...
...ella amb la mà atrevida de prem la cigala que
encara resta astorada...nota l’estrebada del cos tens de desig...tot ell es
concentra en aquell trosset d’home...i quan nota la trempera s’endinsa en el
més profund dels sentits i ella també trempa...espaia el temps...una pausa...una
pàgina en blanc entre capítols com en una novel·la...
...llavors ell li retorna l’embat esprement-li els
pits amb contundència ... passejant-li la mà afamada per tot el cos...té un
destí però s’entreté pel camí...ara els pits...ara l’un...ara l’altra...i de
cop i volta quan el cos d’ella s’arqueja oferint el seu paradís a la voluptat ...ell
li enclava els dits... amb tota la mà li prem la gropa i els fluids comencen a
rajar talment com una font subterrània...la suma d’instants de plaer es fa
infinita....
...ella, boja de plaer, s’incorpora i amb la
màxima força que li dona aquell estat de pertorbació va i el tomba de boca
terrosa i se li enfila al damunt...l’immobilitza ...el cos amb el seu cos i les
mans amb les seves mans...és només per a ella...i només pensa en oferir-li el
contacte àvid dels seus pits a la seva esquena , del seu ventre al seu cul, de
la seva llengua al seu clatell... i s’entreté per assegurar-se que cap trosset
de pell no es quedarà sense experimentar aquella delícia dels deus...
...oberta la xona humida li va resseguint el
cos...procurant-li plaer i procurant-se’n amb una masturbació indirecta a través de tot
el cos de l’amant...tot està a punt de caramel...ella grimpa per l’esquena de manera que la seva llengua pugui arribar a
la seva boca ...és difícil...però ell fa un esforç per treure la seva amb tanta
cobdícia i avidesa que ja no hi res que freni l’envestida...
...ell està al límit de l’abisme...el cor accelerat...com
si el proper pas fos tirar-se al buit...només té una idea al cap...posseir-la...penetrar-la...endinsar-se a l’infern ... però és igual...se la mira
sense mirar-se-la...els seus ulls desmesurats estan en una altra òrbita...ja no
és ell...i es llança al precipici...follant-la amb vigor i
energia...si...si...si...ell s’agenolla...agafa un coixí o dos...li col·loca
sota el cul...i sense deixar que la verga surti del clot, l’escomet a batzegades...
...ella obra la boca amb delectança...mou la
llengua..l’allarga com una serpent encantada per gemecs de plaer buscant la de
l’altre...llavors ell li regala la seva...i s’uneixen per totes bandes...fins i
tot fa mal el plaer...i en un cop inesperat ella es troba cavalcant-lo ...talment
una amazona ...salvatge i primitiva...i és així, galopant per terrenys
inescrutables, que ell arriba al clímax ...a l’insondable abisme del plaer...
...ell encén el puret...ella li xiuxiueja llepades
a l’orella ...
...ell se li asseu sobre les cames...la
petoneja...li mossega el mugrons...gairebé se li empassa el pit erecte...amb la
llengua li ressegueix el ventre, la panxa...i ara...ara li busca el clítoris...el
pressiona suaument amb la llengua... el fa sortir enarborat del seu amagatall
secret...li prem amb ells llavis tot acaronant-lo amb la punt la punta de la
llengua...segueix pacientment i lenta assaborint la menja exquisida...sap que s’acosta
l’erupció...la dejecció de laves...de crits...no defalleix en la partida...i
segueix...i segueix...i segueix...el crit i l’estrebada el deixen embadalit
...astorat davant d’aquella meravella...
...després ella plora i el metacel s’inunda d’emoció...
