Impulso, impulso, impulso,
siempre el impulso procreador del mundo.
Walt Witman. Canto a mí mismo
...!Ramon Calsina, tu i jo som germans¡ Pensem
en el poble, perquè som del poble i volem que el poble ens entengui.
Pretenem despertar-lo, escandalitzar-lo a fi de
bé...
Joan Oliver. El Món,26 de novembre de 1982
L’ahir
i l’avui. L’avui i l’ahir.
Passes
irrefutables d’un temps que s’esvaeix.
Ara un peu i
adés l’altre.
Sóc aquest
interval.
Sóc la
inspiració i l’expiració, el compàs ajustat entre el cos i l’ànima.
L’esclat de
la crisàlide en fer-se papallona
L’onada
abraçant la sorra, l’escuma del retorn a l’immens blau.
L’instant
fugaç d’un meteorit fet estel.
Què més puc
esperar d’aquesta passa.
El tot i el
res. El res i el tot.
No m’espanta
res.
Pujo al cim.
De lluny tot es fa petit.
El meu nom
en mig de molts noms.
Grans de
sorra, obrant deserts.
Gotes
d’aigua, vessant un mar.
Paràsit
voraç d’arbres que s’alcen més alts que el cel,
Sóc terra i
torno a la terra.
M’enfilo per
la saba i escolto els esbatecs del fullatge.
Abraço
paisatges de malenconia.
No compto el
pas del temps, només l’alè de l’ara,
el vol
imponent de les rapinyaires,
xàfecs
tempestuosos,
cants
d’albades.
Torno a la
terra i sóc terra.
Sóc l’ahir i
l’avui,
El tot i el
res.
La nit i el
dia,
Matèria i
energia,
Recolliment
i obertura,
El dintre i
el fora.
El moviment
i la calma
La vitalitat
i el repòs.
Torno a la
terra i sóc terra.
Sóc.
