dimarts, 9 de desembre del 2014

...l'ahir i l'avui...

Impulso, impulso, impulso,
siempre el impulso procreador del mundo.
Walt Witman. Canto a mí mismo

...!Ramon Calsina, tu i jo som germans¡ Pensem en el poble, perquè som del poble i volem que el poble ens entengui.
Pretenem despertar-lo, escandalitzar-lo a fi de bé...
Joan Oliver. El Món,26 de novembre de 1982


L’ahir i l’avui. L’avui i l’ahir.
Passes irrefutables d’un temps que s’esvaeix.
Ara un peu i adés l’altre.
Sóc aquest interval.
Sóc la inspiració i l’expiració, el compàs ajustat entre el cos i l’ànima.
L’esclat de la crisàlide en fer-se papallona
L’onada abraçant la sorra, l’escuma del retorn a l’immens blau.
L’instant fugaç d’un meteorit fet estel.

Què més puc esperar d’aquesta passa.
El tot i el res. El res i el tot.
No m’espanta res.
Pujo al cim. De lluny tot es fa petit.
El meu nom en mig de molts noms.
Grans de sorra, obrant deserts.
Gotes d’aigua, vessant un mar.

Paràsit voraç d’arbres que s’alcen més alts que el cel,
Sóc terra i torno a la terra.
M’enfilo per la saba i escolto els esbatecs del fullatge.
Abraço paisatges de malenconia.
No compto el pas del temps, només l’alè de l’ara,
el vol imponent de les rapinyaires,
xàfecs tempestuosos,
cants d’albades.
Torno a la terra i sóc terra.

Sóc l’ahir i l’avui,
El tot i el res.
La nit i el dia,
Matèria i energia,
Recolliment i obertura,
El dintre i el fora.
El moviment i la calma
La vitalitat i el repòs.
Torno a la terra i sóc terra.
Sóc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada