dilluns, 27 de març del 2017

..passat...

I
Aixecant pols.
Passes feixugues
d’un temps que pesa
de vell i de vida.

M’intriga la petjada.
Tant del poeta
com del filòsof
o de l’artista.

Aixecant pols.
I em pregunto
Si deixarà empremta,
la meva.
II
M’exclous del món.
Temps.
I seguiran passant coses
Parlaran els homes,
massa.
III
Abocaré paraules
des del meu fons
i  s’enfilaran per arbres
trenats de metàfores.
N’engoliran les branques,
i el verd de la capçada.
Les llavors,
potser,
despertaran

transformades.

diumenge, 5 de març del 2017

...retalls...



No hi ha res en els núvols
que faci pensar en pluja.
Tampoc no hi ha res en mi
que faci pensar en mi.

*********************
Ens devora l’aire
que han respirat els que moren
buscant viure.

*********************
Mis ahorros para un dia lluvioso,
Un sofà y una manta
Y tu ausencia.

**********************
Mira’m.
Veus el que jo veig?
Llavors, no ets un mirall.
Ets jo.

**********************
Ets una guerrera en la foscor.
Altra cosa és quan es fa de dia.

*********************
Decidim el que decidim.

Amb incertesa.

Libertad

¿Dónde se esconde esta palabra?

Esa que gritan voces encadenadas
de pies y de manos.

Esa que, en un sinnúmero de voces, de veces,
se oye al borde del precipicio
abocando lágrimas,
antes de unirse
en el vuelo,
a otras almas
evaporadas.

Esa que viaja por los mares,
abiertos los ojos,
y los amaneceres,
naufragada por el oleaje,
sepultada
como un tesoro,
resucitada.

Esa palabra que está en mi
estómago,
pulmones,
corazón,
atrapada en piel
y un nudo todavía

en la garganta.