..passat...

I

Aixecant pols.

Passes feixugues

d’un temps que pesa

de vell i de vida.

M’intriga la petjada.

Tant del poeta

com del filòsof

o de l’artista.

Aixecant pols.

I em pregunto

Si deixarà empremta,

la meva.

II

M’exclous del món.

Temps.

I seguiran passant coses

Parlaran els homes,
massa.

III

Abocaré paraules

des del meu fons

i  s’enfilaran per arbres

trenats de metàfores.

N’engoliran les branques,

i el verd de la capçada.

Les llavors,

potser,

despertaran

transformades.