...no la cançó perfecta...

NO LA CANÇÓ PERFECTA

No la cançó perfecta sinó el crit

que invoca déu és necessari,

car no com l’agulla en té prou

el nostre cor amb moure bé les ales.

Amb ulls encesos cal entrar

dins la nit del misteri,

perquè el secret, així com l’aire

que bat els ulls, penetri fins el cor.

Joan Vinyoli

“…no son los polvos, los traca traca o los quejidos… sino el deseo incondicional; sino la sensación de ingravidez, de intemporalidad; sino de ese dolor que se funde en un abrazo, de ese gemido que acaricia la luna; sino tu mirada cuando penetra en mi mirada… lo que verdaderamente me tiene presa a ti…”

mcr

Veig un paisatge d’hivern.

Dels arbres, ànimes despullades.

Ànimes d’homes.

Encongides, rebregades,

dures, tendres, amagades.

Enmig del bosc

et busco a tu, arbre meu,

Roure incansable!

Diumenge 6 21:04

M’agrada com es mou la sorra.

Com el vent entremaliat

s’enjogassa empaitant-la!

M’agrada com es mou la sorra.

Com el vent entremaliat

les formes va modelant-ne!

Diumenge 6 21:09

No!

No és la nit qui em neguiteja l’ànima poruga.

El primer peu que poso a terra

en despertar el cos encara adormit,

és qui m’amoïna.

Diumenge 6 23:57

Com gairebé sempre

em desperto entre fantasies,

encàrrecs i paraules.

I com gairebé sempre

ho perdo tot en obrir els llums.

No només cal dormir

per esdevenir poeta!

Que els ulls saltin el mur!

Dilluns 7 7:45

No la canción perfecta, sinó tu mirada

cuando penetra en mi mirada.

Dilluns 7 21:42

Vindré. En silenci.

Obra’m la porta i no diguis res.

Posa música. Balla amb mi un ball.

Que hi hagi una copa damunt la taula.

Ja tindrem temps de posar-hi paraules

Dilluns 7 22:36

No és una nit perfecte. Ho sé. T’espero fa dies, sola. El llit massa gran i jo, ocupant-ne tan sols un trosset, com sabent del cert que, almenys entre somnis, m’esguardaràs el desig. M’estiro al llit i fixo la mirada al sostre. Immòbil, per no espantar fantasmes. Creuo els dits d’una mà amb els de l’altra, preservant la temptació. Se’m tensen les cames i el pessigolleig és tan gran que rebrego llençols i mantes. No penso en tu, no. Tanco els ulls i et sento ocupant-me.

Dimarts 8 20:37