És tan fràgil la vida!
Entres a la fortalesa de la nit.
Humits de boira besen els llavis
amagats sota els balcons
de carrers estrets.
Teixeixes diàlegs
de mirades
folles, delirants,
àvides d’enteses
mans.
Mires de vendre’t
l’ànima,
per no morir jove, ni pobre,
ni sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada