Ja hi hem quedat.
Nua,
em poso d’esquena per no a no veure’t els ulls
M’estiro.
Sento les passes acostar-se’m.
Feta crisàlide,
em resguardo del desig
de dits i mans, de pell
i de tu.
Cada mil•límetre quadrat de pell
que em protegeix i m’aïlla del món,
ara, expectant, vigilant,
del quan, del com i de l’on
s’esdevindrà el primer toc.
Sembla etern l’esperar, ho sembla.
En un gest que no veig
es consuma el tacte.
S’esfumen les pors.
I a volar, papallona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada