dissabte, 8 d’agost del 2015

...el gest...

...el gest, com el de posar-se un jersei i empentar la màniga cap a l’espatlla, la desfeia com un glaçó,
i mentrestant se’l mirava s’anava fonent de mica en mica, per acabar al terra feta un bassal informe, domable
...aleshores ell s’ajupia amb dolcesa l’agafava suaument i ella anava prenent forma altra vegada 
i en aixecar-la a poc a poc ella tornava a intentar ser ella
... semblava talment una ànima desmaiada que només  en els seus braços potents es podia aguantar
...l’un a la cintura i l’altra a l’esquena, abans no es tornés a doblegar
…i en besar-la li tornava la consciència per uns instants, eterns
... no es refeia de tant desig…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada