dimarts, 28 de febrer del 2012

L'Àlex té una corda ( de la col·lecció El ratolí Àlex)


LÀlex té una corda. Està encantat. No para de somriure. Els bigotis li tremolen de tanta emoció.
Ara laixeca amb força. Les orelles teses, la cua cargolada. Lagafa amb força i, fiu! La llença endavant. Ep! Què passa? Es pregunta per dins una  mica decepcionat. La corda se li ha quedat embolicada en el peu dret. La propera vegada laixecaré més amunt, rumia. Torna a agafar la corda pels extrems de fusta vermella. Es posa en posició. Concentrat Àlex, torna a dir-se per dins. Preparat, llest, ja!!!!Aquesta vegada la corda senfila ben amunt. Guaita com toca el cel! Aquesta vegada, lÀlex enlaire el genolls tant fort que li arriben a la barbeta Oh! I ara, que mha passat? Si que és difícil això de saltar a corda, pensa una mica trist! Té, aquí la deixo, no saltaré més. Mira, no et vull. Els bigotis i la cua estan ben pansits. Com ell.
Saps què et dic. Que torno a agafar la cordaÉs tan bonica i tinc tantes ganes de fer un salt! Es posa en posició. Preparat bé. Aviam, aviamtot apunt. La cua, els bigotis, les orellesconcentració. LÀlex agafa altra vegada la corda. Aquesta vegada, aquesta vegada les potes del darrera shan aixecat més dun metre del terra. Quin impuls, quina energia. Però, ai las! Quan la corda és a punt de tocar el terra sencalla amb una branqueta i la corda sha trencat en dos trossets. LÀlex reacciona ràpidament. Mira tu, ara tindré dues cordes! Uala, si que és fàcil saltar amb els dos trossets de corda! No tentrebanques gens! Es fantàstic! I puc córrer i tot!
De cop i volta lÀlex veu una floreta en mig del prat on fa estona que practica el salt de corda. Deixa la corda al terra i sacosta a la flor. Ummm!! És una margarida!
Sembla que la flor lhagi inspirat. Arrenca a córrer cap a la corda que havia deixat a  terra i, sense pensar-ho dues vegades, les agafa pels extrems i en fa un nus.
Ho veus Àlex? No nhi havia per tant.
La corda ara és més curta que abans. Sembla que lÀlex no se nha adonat. Agafa la corda i amb totes les forces del món fa un salt tot llençant la corda cap al davant. Hihihi, no para de riure. Hihihi, mira que nets de tanoca. Hihihihi. La corda se li havia parat als bigotis de tant curta que era. Què hi farem, és va dir ben tranquil. Així que va i agafa la corda per un dels mànecs, després, tot saltironant alegrament amb la corda fent esses a laire , sen torna a casa.
...per la Citlali i l’Eric...i per tot el que aprendran...així, com l’Àlex. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada