La grua
girafa ( Gruus giraffacamelopardalis)
La grua girafa és
un animal molt especial i extraordinari. Descendent directe d’una de les
branques de camelopardalis, o sigui una fusió de camell i lleopard, amb un toc
de gruus.
És vegetariana. Li
agrada qualsevol menja si és verda o prové de l’hort. Vigila molt a l’hora de
rentar-la, ja que per ella seria insuportable empassar-se ni tant sols una
puça. Tot va començar el dia en què es va ennuegar amb una llagosteta de camp
amagada entre les fulles d’una lletuga. Només de recordar les pessigolles que
li va produir tal bestiola mentrestant anava baixant pel seu llarg coll, que se
li inflen les taquetes,se li estiren les orelletes i li creixen les banyetes.
Una sensació realment insuportable, que
li va fer prendre la decisió de ser vegetaria per vida. De tant en tant es
permet algun ou de tortuga o de moixó, perquè són petits i lleugers. Sobretot
rodons. Així baixen fàcilment fins al seu estómac i s’alimenta sense haver de
patir.
Fins no fa gaire,
les grues girafes vivien tranquil·lament a la sabana acompanyades de
lleómetres, elefantsporteria, zebressastres. No va ser fins que el
voltorfeixista va travessar la llenca d’aigua prohibida anunciant negocis no
massa clars, que tots els especuladors humans van saber de les seves virtuts.
En època de crisi,
on el petroli i el gasoil són tan cars, havien vist les grua girafa com la
gallina dels ous d’or. Només calia portar-les de l’altra banda de l’aigua. Ningú
pensava que això fos massa complicat. I varen tenir raó. Es va muntar una
expedició i, amb quatre pastanagues, les
grua girafes van seguir al dirigent de la comitiva.
I, així doncs,
quina virtut tenen aquests animals?
La grua girafa, com
el diu el seu nom, és una girafa que des de sempre ajuda als seus companys i compatriotes
a arribar a llocs que estan a molta alçada. També ajuda a fer nius als
voltorsgrisos, transportant branquetes i més branquetes del terra al cim de l’arbre
més alt. Mai li fa mal el coll. És com una màquina. Forta com una roca. Només
té un petit problema alhora de beure aigua directament dels rius o dels llacs.
Com que té les cames tan llargues, s’ha d’eixarrancar per poder accedir a
l’aigua. Però això també ho arregla fàcilment. Com que l’aigua no li fa por,
s’endinsa riu endins i no li cal fer tants equilibris.
Quan el
voltorfeixista va explicar això als humans especuladors no els va faltar temps
per anar de cacera.
Ara, les
gruesgirafes treballen incansablement a la construcció. No necessiten
combustible convencional. Amb pastanagues, fulles d’acàcia i altres verdures en
tenen ben bé prou. Això abarateix substancialment els costos dels apartaments.
Com que dormen
dretes, els seus amos no s’han hagut ni de preocupar de buscar un garatge o
magatzem per guardar-les. Allà es queden nit i dia, durant molts dies.
Quan estan cansades
o tristes pensant en com n’estaven de bé abans del seu esclavatge,
entortolliguen els seus colls i es fan carícies.
De tant en tant,
quan els homes especuladors veuen que es fan massa velles, els munten una
festeta amb verdures fresques i de proximitat. Aleshores perden una mica el
nord i sense tenir en compte que potser si tenen fills o filles acabaran sent
també presoners, copulen tota la nit emeten amb els seus enormes pulmons un so,
que encara que inaudible per l’orella
humana, arriba a la sabana amb tota la seva intensitat.
Actualment, les
grues girafa respiren amb més tranquil·litat. L’enfonsament del mercat de la
construcció els ha permès un descans força llarg. Ara, només esperen tenir una
ocasió favorable per tornar a casa. I , si més no, que els homes especuladors
no les abandonin a la seva sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada