...fins
les quatre no arriba...tot i així a l’agenda només hi posa el seu nom...ha
sortit d’hora a fer uns petits encàrrecs, però s’ha oblidat de tot... vol estar
concentrada...l’espera no només és desesperança...que va...també li alimenta el
desig...ja són les tres quan després de dinar s’estira al sofà sabent que ja
falta menys...que en 20 minuts o 30 sonarà el timbre descarat del porter
automàtic...no falta tant...tanca els ulls i intenta mantenir la ment en
blanc...es vol deixar sorprendre per les imatges atrevides que s’amaguen en els
records... no s’adona de que ja són les quatre quan per una sincronia amb el
temps extern a les quatre parets, obre els ulls...espera’t, es diu respirant
com li han ensenyat per apaivagar ansietats ...inspira, expira, inspira,
expira...es busca una feina que no porta massa complicacions i distreu la
ment...mira, ja és aquí...ha sonat el timbre...encara queden les escales de dos
pisos...
...es
fan un petó...ni a la galta... ni a la boca...allà a la comissura dels llavis...ha
entrat a casa, sí, però encara no han entrat en el joc...cada cosa al seu
lloc...xerren una mica...ella més que ell, com sempre, això ja ho saben tots
dos...fins al punt que ella sap que així ell la sorprendrà abalançant-se sobre
els seus llavis tot segellant les paraules... definitivament el gest desterra
les paraules....
...li
agafa la mà i el porta directament al llit...i mentrestant ella s’atura al lavabo,
ell segueix ...ja coneix el camí...i se’l troba assegut al llit repenjat a la
capçalera...sap que serà així i així és com ho vol...sap que ell està concedint
temps al temps per anar creant una boirina de coto fluix que els envoltarà tota
l’estona que estiguin junts...
...és
com el ritme d’una música... d’un poema...sense saber com ni perquè tots dos
saben que ja n’hi ha prou de preparar l’escenari...ho saben prou..han tingut
temps de deixar fora de l’edèn qualsevol cosa que no sigui la nuesa
integral...del cos i de la ment....
...li
posseeix la boca... perquè li posseeix...això a ella la pertorba de tal manera que
comença unes desenfrenades ganes de magrejar-lo per tot arreu...es deixa
posseir la boca...tot fent giragonses...no vol perdre el contacte amb els seus
llavis humits que simulen resseguir els gests del seu cos amb moviments frenètics
i compulsius de desig...
...
ben nua i ell també gaudeixen fins a l’embriaguesa cargolant-se els cossos,
entortolligant-se per no desfer-se...ell li prem el pits i li entafora els dits
al pubis mentrestant fa lliscar el seu membre pel deliciós corriol del seu
cul...va creixent el desig manifestant-se en el seu membre cada vegada més
tens, oferint més pressió, ara a les natges...ella no pot resistir-ne l’atreviment
i amb la mà li engrapa la verga...la seva mà és el seu cos...i amb ella li va
pressionant la verga, amunt i avall, avall i amunt... s’entreté en el
capoll...el gira...el remena...li agrada posar-hi tota l’ànima...saber que els
gemecs incipients aniran augmentant, declarant així el plaer curull,
desbordant...
...no
els calen paraules...a ella se li arqueja l’esquena, el clatell es li fa enrere
deixant un coll tens i apetitós per passejar-hi una llengua afamada per notar
el gust del desig...ell li prem el cul i l’enfila cap enlaire i mentrestant ella
mateixa s’obre el solc amb les seves mans, ell culmina la possessió amb
urgència ...uns gemecs, commovedors de
sensualitat desesperada, s’han trobat en un bes humit...
M'ha agradat molt perqu`e he pogut visualitzar al meu cap tota la succesi'o de detalls que han anant sortint. L'us del lexic es excel.lent i depurat. Trobo a faltar, en la meva humil opinio, un abans i un despres de l'inoblidable moment. A lo millor ho tens esrit i no l'has publicat al web? I com l'altra dia ho vas dir al dinar, a mi tambe m'agraden molt mes els textos que les poesies, els trobo amb molta mes pegada. Bueno Metacel, veig que tens molts textos, aixi que poc a poc anire xalant (gaudint) de la teva prosa.
ResponEliminaP.d perdona per les faltes, pero es que amb la tablet em barallo constanment i no hi manera de que a pesar del temps, sàpiga escirue millor.
Atentament, Amaisi (la veu que porta el vent)
Et copio a continuacio un escrit meu.Probablement el contingu no t'agradi, pero al menys coneixeras a Amaisi en accio. Ja em diras algo si et va be
ResponEliminahttps://app.box.com/shared/u1eibg9k1n