dissabte, 14 de juliol del 2012

..text 1 erotisme!...


...fins les quatre no arriba...tot i així a l’agenda només hi posa el seu nom...ha sortit d’hora a fer uns petits encàrrecs, però s’ha oblidat de tot... vol estar concentrada...l’espera no només és desesperança...que va...també li alimenta el desig...ja són les tres quan després de dinar s’estira al sofà sabent que ja falta menys...que en 20 minuts o 30 sonarà el timbre descarat del porter automàtic...no falta tant...tanca els ulls i intenta mantenir la ment en blanc...es vol deixar sorprendre per les imatges atrevides que s’amaguen en els records... no s’adona de que ja són les quatre quan per una sincronia amb el temps extern a les quatre parets, obre els ulls...espera’t, es diu respirant com li han ensenyat per apaivagar ansietats ...inspira, expira, inspira, expira...es busca una feina que no porta massa complicacions i distreu la ment...mira, ja és aquí...ha sonat el timbre...encara queden les escales de dos pisos...
...es fan un petó...ni a la galta... ni a la boca...allà a la comissura dels llavis...ha entrat a casa, sí, però encara no han entrat en el joc...cada cosa al seu lloc...xerren una mica...ella més que ell, com sempre, això ja ho saben tots dos...fins al punt que ella sap que així ell la sorprendrà abalançant-se sobre els seus llavis tot segellant les paraules... definitivament el gest desterra les paraules....
...li agafa la mà i el porta directament al llit...i mentrestant ella s’atura al lavabo, ell segueix ...ja coneix el camí...i se’l troba assegut al llit repenjat a la capçalera...sap que serà així i així és com ho vol...sap que ell està concedint temps al temps per anar creant una boirina de coto fluix que els envoltarà tota l’estona que estiguin junts...
...és com el ritme d’una música... d’un poema...sense saber com ni perquè tots dos saben que ja n’hi ha prou de preparar l’escenari...ho saben prou..han tingut temps de deixar fora de l’edèn qualsevol cosa que no sigui la nuesa integral...del cos i de la ment....
...li posseeix la boca... perquè li posseeix...això a ella la pertorba de tal manera que comença unes desenfrenades ganes de magrejar-lo per tot arreu...es deixa posseir la boca...tot fent giragonses...no vol perdre el contacte amb els seus llavis humits que simulen resseguir els gests del seu cos amb moviments frenètics i compulsius de desig...
... ben nua i ell també gaudeixen fins a l’embriaguesa cargolant-se els cossos, entortolligant-se per no desfer-se...ell li prem el pits i li entafora els dits al pubis mentrestant fa lliscar el seu membre pel deliciós corriol del seu cul...va creixent el desig manifestant-se en el seu membre cada vegada més tens, oferint més pressió, ara a les natges...ella no pot resistir-ne l’atreviment i amb la mà li engrapa la verga...la seva mà és el seu cos...i amb ella li va pressionant la verga, amunt i avall, avall i amunt... s’entreté en el capoll...el gira...el remena...li agrada posar-hi tota l’ànima...saber que els gemecs incipients aniran augmentant, declarant així el plaer curull, desbordant...
...no els calen paraules...a ella se li arqueja l’esquena, el clatell es li fa enrere deixant un coll tens i apetitós per passejar-hi una llengua afamada per notar el gust del desig...ell li prem el cul i l’enfila cap enlaire i mentrestant ella mateixa s’obre el solc amb les seves mans, ell culmina la possessió amb urgència ...uns gemecs,  commovedors de sensualitat desesperada, s’han trobat en un bes humit...

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt perqu`e he pogut visualitzar al meu cap tota la succesi'o de detalls que han anant sortint. L'us del lexic es excel.lent i depurat. Trobo a faltar, en la meva humil opinio, un abans i un despres de l'inoblidable moment. A lo millor ho tens esrit i no l'has publicat al web? I com l'altra dia ho vas dir al dinar, a mi tambe m'agraden molt mes els textos que les poesies, els trobo amb molta mes pegada. Bueno Metacel, veig que tens molts textos, aixi que poc a poc anire xalant (gaudint) de la teva prosa.
    P.d perdona per les faltes, pero es que amb la tablet em barallo constanment i no hi manera de que a pesar del temps, sàpiga escirue millor.
    Atentament, Amaisi (la veu que porta el vent)

    ResponElimina
  2. Et copio a continuacio un escrit meu.Probablement el contingu no t'agradi, pero al menys coneixeras a Amaisi en accio. Ja em diras algo si et va be
    https://app.box.com/shared/u1eibg9k1n

    ResponElimina