dimecres, 22 de maig del 2013

...toca'm vull ser el teu contrabaix...


…ella va quedar hipnotitzada…no feia més que dirigir la vista cap a les mans del contrabaixista…de tant en tant enlairava els ulls cap a la cúpula de la cava i es perdia en el  ritme i la melodia intentant allunyar-se d’aquella visió que la deixava bocabadada...
...les icones i fotografies dels grans artistes del jazz...  algunes ocupant les parets i d’altres penjades en el sostre talment com ídols, que és el què molts són, l’entretenien ...
...ara, el pianista havia començat a tocar a ritme de swing...ella es va concentrar en els seus peus...com s’ho feia aquell home per poder moure cada peu, cada mà, cada dit a un ritme diferent...
...la música la començava a penetrar...i el seu cos mica en mica s’anava movent portant el compàs..un, un, un, ...
...i altra vegada les mans, les mans que tocaven el contrabaix...els dits àgils i dòcils pessigant les cordes, fregant-les amb el tou dels dits...ritme incansable...accelerant el seu cor a mesura que la melodia anava aconseguint el seu punt més àlgid...
...no!!!! i ara es posa a cantar...llençant paraules, articulant sons amb la llengua...amb rapidesa, amb ritme...una veu greu que vibra... que fa vibrar la sala...a ella també...
...s’estremeix...té un nus a l’estómac...un pessigolleig concentrat en el pubis...contraccions perceptibles...batecs en el cor arcaic i primitiu...
...ella somnia...
...toca’m...vull ser el teu contrabaix...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada