L’amor s’esmuny,
galops de cavallers
horitzó enllà.
...cada tarda, el verd de la gespa sota els pollancres arrenglerats en el parc, acollia el seu cos...com cada tarda, el pensament obsessiu, únic i impertorbable abduïa la poca raó que li quedava...i, així, com gairebé totes les tardes milers de cavallers passaven per davant seu al galop aixecant polsegueres vestides d’ocres i vermells...i, com sempre, aquella tarda, cap cavaller no s’aturà ni horitzó enllà...ni un, girà el cap enrere...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada