dissabte, 16 de juliol del 2011
...ella només espera que ell truqui a la porta...
…ella espera que ell truqui a la porta… i que en obrir-la se la mengi amb els ulls…llavors sabrà que el futur ja no es fantasia i se l’endurà al llit…el despullarà i es despullarà…no serà pas nou, en altre temps s’hi passaven hores…ara ella hi vol tornar…sense paraules…sense preguntes…sense holes i adéus… ella el vol allà al seu costat, pell sobre pell… per què s’esdevingui un moment únic …com quan vas a un lloc a contemplar la posta del sol i tots els sentits es posen d’acord per convertir-te en partícules diminutes i sentir la fusió amb l’univers...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ooh! això és el que em passa a mi en aquest moment de la meva vida.
ResponEliminanomés voldria que truquès a la porta o trobar-me'l pel carrer i que em desitgès amb la mirada i que fòssim un sol per uns instants, sense paraules i ja està...
però desprès d'haver tingut alguna relació més forta amb aquesta persona, això és complicat!