DES DEL CASTELL
...exercici amb paraules determinades...versió llarga
Cullera, encimbellada
damunt d’un turo
prop del mar.
En altre temps,
teixí un aura
protectora,
d’invasors
vinguts amb quinquerrems,
carros de guerra i armats a peu.
Escales de graons tallats a la roca
combaten exercits disposats
a fer-se amb el món;
quatre bastions de pedra
enganxats amb les suors
i les pors.
Brots de fonolls i romanins
entre pinedes i coscolls,
aromes de farigoles i espígols
perfumen l’espai malmès,
ombrejant el pas del temps
de passes i desigs.
Blanca de calç, d’escuma i de
sal
s’erigeix la Torre Blanca
enmig de baluards i revellins.
Torre Blanca, pel blanc de la neu
del cim inabastable
de l’Aitana.
Al fons, l’Albufera. Aigua calma.
Grans de sorra daurada,
reflecteixen nacrades perles,
i entre vols de milers d’ocells,
corriols enamorats se n’enduen
i en fan arracades d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada