dissabte, 8 de juliol del 2017

...s'asseu el dolor...

S’asseu el dolor
i s’enfonsa
deixant un clot
profund
que porta a l’abisme.

Una magrana esberlada
l’abstreu del fons
del calaix secret
i emergeix
silent
i revifat

Respira.
Àmpliament.
Que l’aire ocupi
tot l’espai,
i foragiti

el turment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada