S’asseu el dolor
i s’enfonsa
deixant un clot
profund
que porta a
l’abisme.
Una magrana
esberlada
l’abstreu del
fons
del calaix secret
i emergeix
silent
i revifat
Respira.
Àmpliament.
Que l’aire ocupi
tot l’espai,
i foragiti
el turment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada