jo encara no m'atreveixo...

Jo encara no m’atreveixo gaire
a posar-me dins la pell d’una escriptora.
Senzillament, encadeno paraules
adormides ves a saber on.
Al vol, les atrapo amb ma juganera
i amb elles emmascaro fulls immaculats.
No en conec l’art, a menys que sigui
com la flor que el cactus no s’espera.
Un impuls, un ànim, un treball forçat
per saber-ne la paraula exacta.
I tot per no acabar dient res de nou,
i enterrar la teva veu dins la carpeta.
Si ja veig la vida com una fal·làcia,
com una fal·làcia veig la ficció.