BIOGRAFIA

Al cinema Rambla projectaven dues pel·lícules, Sayonara i Camins de Glòria a banda del NODO, quan l’acomodador va interrompre la sessió per avisar a la Madrona, la llevadora. El pare l’esperava a l’entrada per portar-la a l’hospital de Sant Llàtzer on la mare ja pressentia la meva arribada al món. Abans no s’acabés el primer film, la Madrona ja tornava a ser al seu seient. Tot va ser molt ràpid i aquesta rapidesa encara ara m’empaita.

A casa no s’hi posaven per poc, així que uns dies després a la parròquia hi fan el meu bateig. Dos oncles capellans en fan la cerimònia i, amb aquesta llosa, molts com jo, ens anirem despullant de precs i rosaris.

Fins als 15 anys, encara que obstinada i sempre rebel, el destí no va començar a canviar. S’havia superat una primera etapa més que catastròfica després de la guerra civil i el creixement econòmic havia superat el 7%, cosa mai vista en tot el que portàvem del segle XX. Tot i així, encara no era prou estable, i al pare el van acomiadar de la feina. Això em suposa deixar l’escola religiosa per anar a un institut públic. La meva primera resurrecció a la terra.

És llavors que neix en mi la idea de transformar idees i esperits. I és així, com fent de mestra, enmig de la paraula, esbosso nous possibles horitzons. Però “ la paraula és meitat de qui la pronuncia i meitat de qui l’escolta”. M’havia imaginat una alquimista de cervells, revolucionar les ments i fer possible la utopia d’un món més just. Reconec, però, que en el fons ens erigim salvadors quan, en realitat, nosaltres mateixos no som salvats de res.

Esdevinc perplexa davant un futur que no serà més que un present maquillat. La vida és tan curta que l’abans sempre sembla millor i enyorem el nen que es beu els instants.

Viu la vida, ara que pots! L’he viscuda la vida, no hi ha més opcions. Una, només, per no viure-la.

Busco, en l’èxtasi que em proporciona la desconnexió amb el món, instants de plenitud.