Bé, ho saps,
no t’atrapo,
no t’entenc, Bellesa
que descrius i veus
en la Immensitat.
Ni rius, ni ocells,
ni arbres
ni Ànimes blanques,
les veig en mi
Fermentar.
Potser em cal
La Calma i el Silenci,
la Llum del despertar.
Oh! Univers tan Gran:
––Ets tu qui vindrà
i em Salvarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada