per tocar el cel, per obrir la ment, per somiar en tot moment,per gaudir de silencis, per estimar paraules, per desfer-se de promeses, per veure-hi clar...
dijous, 12 de novembre del 2009
... silenci de Miquel Canal
Silenci, la tenebra m'ha pres i roman, immutable.
El temps s'escola, inútilment,
com l'aigua en gerra esquerdada.
I en la forçada impotència del cos el crit esdevé prec en la mirada..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada