...a temporades

A temporades estic alegre i entusiasmada
A temporades em sento feble i una mica desorientada

A temporades et llegeixo i llegeixo amb atenció allò que m’arriba
A temporades penso que quantes foteses omplen les nostres vides

A temporades participaria amb fluïdesa
A temporades les mans se m’entrebanquen sense voler
I, es queden aturades i no poden dir el que pensen ni el que senten

A temporades allò que penses pot estar lluny de la via làctia
I pot ser interpretat des d’uns ulls que no entendrien res de res

A temporades m’agradaria dir allò que sento, allò que m’amoïna
Allò que a voltes semblen petites proeses
Allò que a voltes t’entrebanca i et pela els genolls per enèsima vegada

A temporades les estacions no són el que eren, ni a l’estiu fa calor ni a l’hivern fa prou fred

A temporades les estacions ja no són el que eren. La primavera passa desapercebuda i l’hivern es fa permanent.

A temporades les estacions regides pels moviments de la terra al voltant de l’astre rei
estan embogides i prou despistades

A temporades les estacions que passen pels nostres cors es confabulen
I el renaixement de la primavera i la pau de la tardor no s’aturen
I l’estiu
I l’hivern
Esdevenen contrastos de l’ànima.

A temporades, ja res és el que era
A temporades, ja res serà el que podria ser
A temporades, cal fins i tot recollir de les tempestes desenfrenades algunes gotes, algun llampec, algun tro que ens desvetlli les ganes de viure

A temporades .....