...sí...d'un amic,,,i jo...

Si, cada vegada em sento més viu
Més profund i més alt.
Més embolicat en les arrels
I més lliures les ales
Llibertat d’allò més arrelat
Hi ha una seguretat en l’infinitud del vol!
I amb aquesta imatge, amb aquest gest
Aquest sentir
Aquest viure
M’aixeco cada dia
I me’n vaig a dormir
Intento arrencar de la meva vida,
I a mossegades despullar-me de les ferides
Conservant aquesta clara i nacrada essència dels meus ossos
Allà en el més profund.
Sí, cada vegada em sento més viva
Més petita en la immensitat
I més gran en les coses petites
Més enredada en les emocions
I més lliures els sentiments.
Disbauxa d’allò més après.
Hi ha tanta beatitud en l’eternitat d’un instant!
I amb aquest desig, amb aquesta fantasia
Aquest sentir
Aquest viure
M’aixeco cada dia
I me’n vaig a dormir
Intento ser el camí de la meva vida
I a dentades arrencar-me la follia
Preservant aquesta primitiva i barroera essència de la meva ànima
Allà en el més profund
Sí, cada vegada ens sentim més vius.
I més desdibuixats
I més contagiats d’humanitat
És amb tu i amb tu i amb nosaltres
que té sentit aquesta malaltia mortal.
Passem-nos-la
amb el bes
amb el gest
amb la paraula
amb la mirada
Sortim de la nostra petitesa
i signifiquem-nos.
Confirmem la nostra existència.
Allà en el més profund.